A dos bandes…

Un altre cas que volia comentar es Iraida, de 20 mesos amb ferida al coll. Estàvem fent l’actuació des del passadís a un altre xiquet perquè tenia un poquet de por. Ens trobàvem amb Remo (el nom de la meua titella) i li fèiem pompes de sabó, quan de cop ens sentim una risotada darrere nostre. Era Iraida al braç de sa mare que s’havien posat darrere a mirar-nos. Prèviament la mare ens havia dit al vore’ns passar… “Uy, ésta es muy pequeñita”.

Va a ser inevitable que la nostra actuació fora, a partir d’eixe moment a dos bandes. L’energia i la risotada que tenia Iraida va envair el corredor.

De cop i volta comencen a treure caps les infermeres, sobretot les de pràctiques, amb cara de sorpresa. I també una altra xiqueta que no les tenia totes, però al vore el riure d’Iraida, va entrar molt bé a observar-nos.

Va a ser bonic vore la cara de la mare al·lucinada i inclús la nostra per l’esclat de riure d’Iraida cada cop que fem un ritme en concret.

Esther Ramos (Supervisora Remedios)