Bravo!

La noticia trista d’estos més és la mort de Diego. Des de que el vam conèixer sempre ha estat un xiquet seriet, que veia realment malalt, però que havia aprés a dir “Bravo!” sempre al final de cada actuació, i era realment gratificant sentir-lo dir “Bravo!”, amb el seu finíssim filet de veu. De vegades, si en mig d’una cançó fèiem un silenci ell deia “Bravo!”, i de vagades jugàvem a fer parades en la cançó per a que ell digués “Bravo!” tantes vegades com fos possible. Les últimes setmanes de la seua vida les va passar a la UCI, en coma, esperant el final cada dia, però aferrant-se a la vida, hi havia dies que pareixia millorar, però era el final. Nosaltres no vam deixar de cantar ni una sola vegada. L’últim dia que jo recorde, estava amb son pare, vam cantar la nostra cançó, i en acabar, son pare ens va dir “Bravo!” amb el mateix finíssim fil de veu que el seu fill.

Paqui Noguera (Doctora Pili Dora Comprimida)